JUGUEM A FER CAGAR EL TIÓ?

Avui proposo fer un anàlisi de si d’una acció tant nostrada com és el fet de cagar el tió es pot considerar un joc en base a la teoria de jocs desenvolupada per Johan Huizinga ( un pensador del qual us en fem cinc cèntims si cliqueu el nom vinculat)  i més concretament a través de la seva definició de joc!!!!!

Així doncs amb un anàlisi molt breu i poc profund arribarem a la conclusió sobre la hipòtesi formulada: és el  TIÓ ( i per extensió fer cagar el tió)  un joc tradicional i/o popular?

Per començar, cal  tenir en compte com va definir Huizinga el joc (crec fermament que és una de les millors definicions de jocs de les moltes que corren pel món). Aquest pensador holandès va concretar joc com : “acció o ocupació lliure que es desenvolupa dins uns límits espacials i temporals determinats, amb unes normes absolutament obligatòries i lliurement acceptades. L’acció de jugar té un fi en sí mateixa i està acompanyada d’un sentit lúdic i d’alegria”.

Ara doncs el que ens queda fer és analitzar el joc en base als diferents aspectes o components que ens planteja la definició.

  1. Acció lliure: els infants quan caguen el tió ho fan perquè volen i perquè els ve de gust encara que sigui una proposta que provingui d’ algú. Si no volguessin, no ho farien. Si Compleix aquest requisit.
  2. Es produeix dins uns límits espacials i temporals determinats: quan caguem el tió ho fem en un espai concret i conegut ( normalment habitem dos espais, un lloc on fer la pregària o proposta de poema de Nadal i el lloc on està el tió i realitzem la “cagada”) i amb una durada determinada i en un temps determinat ( es fa en un dia concret, la nit del 24 ). Si compleix aquest requisit
  3. Hi ha unes normes obligatòries: l’acció de fer cagar el tió sempre té unes normes bàsiques i que varien molt poc. L’acció en si es composa d’una primera part on els nens canten una cançó (us en proporcionem un recull)  o reciten un poema en un racó lluny del tió mentre els grans amaguen regals dins el tió. Seguidament els infants piquen el tió amb bastons tot cantant la cançó del cagatió i finalment recullen els regals. Optativament es pot fer un primer intent de cagada abans de recitar el poema.Aquestes normes són invariables. El que podem modificar o canviar segons la geografia pot ser la cançó, el poema però les normes bàsiques no varien!!. Compleix el requisit. 
  4. Normes lliurement acceptades: els nens abans de començar a fer cagar el tió accepten les normes de forma lliure. Saben com es juga i ho accepten amb naturalitat i il·lusió. Compleix el requisit
  5. L’objectiu de l’acció va acompanyat d’alegria: fer cagar el tió proporciona joia i plaer als infants ( i també als grans!!!). És una acció alegre i lúdica que no busca cap altre objectiu que divertir-se mentre fem regals. Compleix el requisit.

Per tant, podem concloure  que en base a la definició de joc de Huizinga, l’acció de fer cagar el tió és un JOC en tota regla i per tant podem parlar tranquil·lament de: juguem a cagatió?

Per altra banda, fer cagar el tió ve acompanyat de emocions i sentiments per tothom ¡!! Sentiments com il·lusió, plaer, rialles, felicitat es reconeixen en tots els participants en el moment de fer cagar el tió!!!

Finalment i per acabar, desitjar-vos que jugueu a fer cagar el tió amb la mateixa il·lusió que els vostres infants i notareu el pessigolleig de tornar a sentir l’emoció de les festes de Nadal!!!!

Advertisements

Deixa un comentari

Filed under articles, cultura popular, jocs en família, jocs tradicionals

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s