Category Archives: llibres

El Món del Awalè!!!!!

El tauler de l’Awalè

Avui us parlaré d’un joc que és més que un joc ja que darrera seu hi ha tota la cultura, la tradició d’un continent i d’un poble: Àfrica.

Avui us donaré diferents elements sobre un dels 3 jocs indipensables d’haver-hi jugat a la vida i que no és altre que l’Awalè, un dels jocs més coneguts de la família de jocs del Mancala. Segons Oriol Comas i Coma ( del qual us passem una breu explicació: Oriol Comas i Coma) és juntament amb els jocs d’Escacs i el Go, el joc per excel·lència. En el seu llibre “el món en jocs” editat per Magrana  dedica un sol capítol a aquests tres jocs amb un tracte a part de la resta de jocs.

Cal destacar que tota la informació d’aquest joc la tindreu en una web impressionant que jordi Climent i altres apassionats al joc han creat i que us recomano que doneu un cop d’ull ja que hi trobareu de tot. En aquesta web hi trobareu història dels jocs de mancala, com es juga a molts dels jocs d’aquesta família i sobretot hi trobareu articles relacionats amb l’awalè. La web és www.awale.info.

Segons Jordi Climent, un gran estudiós d’aquest joc:

L’ awalè és un joc de taula molt antic. Té els seus orígens al continent africà. Pertany al gran grup dels jocs de Mancala. En aquests jocs els jugadors han de moure peces d’un forat a l’altre del tauler en el seu torn. És un joc d’habilitat i dinàmic. La sort no hi està implicada. Només la pràctica permet arribar a tenir un nivell alt de domini. Les regles de l’aualé són simples i el joc és en realitat molt fàcil d’aprendre. El seu origen es perd en la nit dels temps.

L’ awalé o aualé amb diversos noms com per exemple: ayò, awalé, awaleté, awelé, oware, wari, woli,… es juga a països d’Àfrica occidental com Senegal, Gàmbia, Cap Verd, Guinea, Sierra Leone, Libèria, Costa d’Ivori, Burkina Faso, Mali, Ghana, Togo, Benin, Nigèria i Camerun. També es troba a les Antilles i al continent americà com per exemple: a Surinam, Guyana, Grenada, Barbados, Sta. Lucia, Martinica, Dominica, Antigua i St Kitts, Rep. Dominicana, Cuba, Brasil, etc. com a resultat del tràfic d’esclaus que provenia d’aquesta zona africana. L’objectiu del joc és el de capturar més llavors que l’adversari. Guanya el jugador que captura el major nombre de llavors al final de la partida.”

Tenint en compte que el món del awalè dona per molt més que un simple article, el meu objectiu és donar-vos a conèixer aquest joc i proposar-vos el repte de que hi jugueu. Només que hi jugueu una vegada, quedareu enganxats i no podreu parar de jugar-hi, ja sigui en tauler, per internet o fins i tot en les vostres estones mortes amb el mòbil!!!!!

1. Una miqueta de història sobre els jocs de Mancala (segons  awalè.info)

S’han trobat taulers amb foradets esculpits a la pedra a Egipte (als temples de Menfis, Tebas i Luxor) datats del 1.400 abans de Crist). També a l’antigua Sumèria. Els estudiosos no es posen d’acord en si aquestes troballes són realment jocs mancala o bé taulells que s’utilitzaven per a fer comptabilitat o inventaris. També hi ha qui diu que servien per evidenciar ofrenes (per exemple cada forat podria correspondre a una família noble que hi anés dipositant un objecte al seu interior per a cada ofrena que fés).

El primer joc que es pot considerar amb tota seguretat un mancala és del segle VII després de Crist i es va trobar a Etiòpia. La teoria més provable i més defensada, és que els primers awalés sorgissin de la zona del Golf de Guinea i a partir d’allà s’anés extenent de mica en mica (tribu a tribu) per tot Àfrica. El prestigiós historiador i expecialista mundial en jocs mancala Cheikh Anta Diop és un dels grans defensors d’aquesta teoria. La lenta transmissió oral de tribu a tribu explicaria també la gran varietat de regles de joc que hi ha entre una comunitat i les comunitats que es troben a només pocs quilòmetres de distància (ja sabem que el boca-orella sistemàtic porta a una deformació sorprenent de la informació que es trasmet). Aquesta teoria lligada a la evolució històrica de l’Àfrica precolonial (no aprofundirem massa en aquesta història per no fer una explicació interminable), explicaria també l’existència de les diferents famílies/grups (estils de joc clarament diferenciats) que han constatat a l’Àfrica els estudiosos del tema. Es considera que hi ha 2 grans famílies de jocs mancala a l’Àfrica: els de l’Àfrica no bantu (del golf de Guinea cap al nord) semblants a l’awalé, i els de l’Àfrica bantú (al sud del golf de Guinea) amb taulell de 4 fileres de forats (els jugadors només fan sembres en la seva meitat de taulell). Com a curiositat, entre aquestes dos grans àrees hi hauria una zona intermèdia a Somàlia i Etiòpia on sovint els taulells tenen 3 fileres de forats.

Aquesta teoria, de l’origen africà del joc també defensa que són els comerciants àrabs que freqüentaven la costa oest africana (l’actual Tanzània, Moçambic, Madagascar…), comprant esclaus, marfil, pedres precioses, etc, els qui vàren importar els mancala que allà es jugaven cap a l’Orient Mitjà. I a través d’alla es va expandir cap al sud i centre d’Àsia seguint les rutes comercials (seda sobretot) controlades per aquests mateixos comerciants àrabs. Demostra aquesta teoria el fet que a la península aràbiga es jugui a l’hawalis, un joc molt semblant a tots als que es juguen a les Seychelles, Tanzania, Moçambic, Madagascar i Sudàfrica. De fet, inclús s’especula que la paraula manqala o mancala provingui d’una fusió de paraules entre l’àrab clàssic i el swahili parlat a l’oest d’Àfrica.

El cas és que el joc un cop arribat a Aràbia s’escampa cap a Àsia en diferents direccions: una cap al Kazakhstan, Mongòlia i la zona de Xinjiang (Xina). Aquest joc mancala és conegut com a toghyz qumalaq. Per altra banda s’escampa pel sud cap a la Índia (s’anomena pallankuzhi). Segurament és des d’aquí que continua la seva difusió fins a arribar al Pacífic (Sri Lanka, Thailandia, Malàisia, Indonèsia, Filipines, etc). Per tota aquesta zona rep múltiples denominacions: sungka, dakon, congkak, etc. Encara avui en dia, tots aquests mancales asiàtics són molt populars i qualsevol que viatgi per aquells països i surti dels decorats turístics no tindrà gaire dificultats per veure-hi nens jugant.

Jugant a Awalè

2.Filosofia del awalè

Els principis de l’awalé:

«Sembrar com cal si es vol collir com cal.»

«Qui esperi rebre, ha d’aprendre a donar.»

Us proporciono aquest vídeo on Sr. Adedigba Abbis ens explica la filosofia de l’awalè ( el vídeo és en anglès i de no gaire qualitat)

3. Finalment, com juguem a l’awalè?

 

L’awalè és un joc que al principi pot semblar molt complicat però que un cop ens l’expliquen  té una mecànica molt senzilla. El moviments bàsic del joc és el de recollir i sembrar, es a dir, recollim  totes les llavors d’un dels forats de la nostra banda i les sembrem una per una a cada forat des del que hem agafat cap a la dreta fins que acabem la sembra. Si en el darrer forat ( de la banda del jugador contrari) hi queden 2 o 3 llavors, ens les emportem a la nostra cistella. D’aquesta manera cada jugador fa una jugada en el seu torn intentant recollir el màxim nombre de llavors i encadenant forats a recollir. Guanya el joc aquell jugador que al acabar la partida tingui més llavors recollides!!!!

Si voleu tenir unes instruccions senceres en format pdf, us proposo que cliqueu el següent enllaç de la revista Eli (Espai lliçà Interactiu) que explica molt clarament com s´hi juga: normes awalè

També us recomanem l’explicació gràfica pas a pas que podeu trobar a la web dedicada a aquest apassionant joc ( i que també està gestionada per Jordi Climent). Si hi voleu accedir directament, cliqueu el següent vincle: com jugar a l’awalè?

Finalment us passem un vídeo de com es juga a l’awalè:

Esperem que amb tota aquesta informació us enganxeu al joc!!!!!

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under cultura popular, jocs de taula, jocs tradicionals, llibres, vídeos

Assetjats!!!!!

Avui us presento una proposta del meu bon amic Biel Pubill, membre de Cia l’Anònima i que ha editat a través de l’Associació Lo Llaüt d’Ascó un joc de taula que pinta excel·lent!!!!

Us proposo tota la informació que podreu trobar al seu bloc: http://bieljoc.blogspot.com.es/

Des del bloc juguemo ensplantem FELICITEM  als autors de la nova iniciativa!!!!

Seguidament us passo tota la informació que trobareu en el bloc de Biel:

L’associació cultural Lo Llaüt d’Ascó edita ASSETJATS, ASSALT AL CASTELL TEMPLER D’ASCÓ, un nou joc de tauler que més enllà de la diversió i el gaudi aporta informació sobre el passat templer de la població i aposta per la promoció del seu patrimoni històric.  
Ideat per Biel Pubill i Josep M. Raduà i il·lustrat per Jaume Ferrús, es tracta d’un joc de captura inspirat en tot un seguit de jocs de tauler que sobretot durant el segle XIX i primer quart del XX es van popularitzar a Europa escenificant enfrontaments d’exèrcits i batalles històriques. Aquest tipus de tauler de joc, conegut arreu amb el nom d’Assalt, tindria els seus orígens en jocs de tauler molt més antics ja recollits en el tractat d’Alfons X Juegos diversos de Axedrez, dados, y tablas (1283).

Tal com va succeir històricament, el joc enfronta forces desiguals representades aquí per 2 monjos templers que lluiten contra les tropes del rei Jaume II, molt superiors en nombre, representades per 24 peons. Els jugadors tenen peces i objectius diferents: els templers han d’impedir que els assetjants ocupin les 9 interseccions de l’interior del castell. 
El joc, que té un preu de venda de 5 euros, està imprès dins d’una carpeta rígida que en obrir-se mostra tot el taulell (42cm x 30cm), i va acompanyat d’una bosseta amb els 26 peons, 24 de roigs i 2 de blancs.

 

Una pinzellada històrica
L’exterior de la carpeta per un costat mostra la portada i a l’altra s’hi troben les regles del joc que s’acompanyen d’un apunt històric sobre la comanda templera d’Ascó. Recordem que amb la reconquesta als sarraïns del territori de l’Ebre català per part de Ramon Berenguer IV, l’orde del Temple va aconseguir la possessió del lloc d’Ascó, i que el 1182 el rei Alfons I va concedir el castell i la vila d’Ascó als templers, creant-se així la comanda d’Ascó que s’estenia pels llocs de les Camposines, Vilalba dels Arcs, les Gorraptes, la Fatarella, Vinebre i Berrús, a més de Riba-roja.
El text també fa referència a com s’organitza la comanda a partir de les comunitats de frares que vivien als castells, i fa un breu repàs històric a la persecució i els setges que a partir de 1307 van rebre els templers de Miravet i Ascó fins a la seva rendició el desembre de 1308. 
  
FITXA TÈCNICA:
ASSETJATS. ASSALT AL CASTELL TEMPLER D’ASCÓ
Idea, comentari històric i descripció del joc:           
Biel Pubill i Soler
Josep M. Raduà i Serra
Il·lustració:   Jaume Ferrús i Serra

Edició: Associació Cultural Lo Llaüt
Amb el suport de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Ascó
Impressió: Gràfiques del Matarranya, Calaceit
Tirada: 600 exemplars
Preu: 5 euros
Dipòsit legal: T-297-2012

Si esteu interessats en adquirir-lo us podeu posar en contacte amb Lo Llaüt.

Deixa un comentari

Filed under articles, cultura popular, jocs de taula, jocs tradicionals, llibres

Per Sant Jordi: un llibre i un Cd

Avui us proposo dues recomanacions que van molt lligades amb la diada de Sant Jordi i que podeu regalar a qualsevol persona!!!!

Per una banda us recomano un llibre de construcció de joguines que ha esdevingut una referència en aquest capítol de llibres i que es titula ” Com Construir les teves joguines” editat per Estrella Polar i dels dos conegudíssims autors Oriol Ripoll I Francesc XavierMartín i il·lustrat per Bernadette Cuxart.

Els llibre és molt interesant perque ens dona la possibilitat de construi-nos 54 jocs i/o joguines barejant jocs de taula, joguines i jocs moguts.Els jocs escollits pels autors són molt fàcils de fer i ens asseguren moltes estones de divertiment!!!!! El llibre es pot trobar a totes les llibreries i en especial a llibreries Abacus!!!

Per altra banda us recomanem un Cd per totes aquelles persones que voleu jocs però no llibres!!!! El cd que us recomanem es titula  ” Canta-me’n una, canta-me’n dues” i´l’autor és Miqui Gimenéz, un conegut mestre i animador infantil de Terrassa que ens ofereix amb aquest cd un material enciclopèdic sobre jocs i músiques de joc!!!!! Us en passo la referència a la xarxa:

http://www.xtec.cat/~mgimene4/

Si no trobeu on comprar-lo, podeu contactar directament amb l’autor a través del seu correu electrònic: miquigimenez@gmail.com

Us recomano doncs els dos documents ja que tots dos són referents en el seu màbit i sobretot quedareu de fàbula regalant-los!!!!

Deixa un comentari

Filed under cultura popular, jocs en família, jocs motors o jocs del pobre, jocs tradicionals, llibres

Un joc de romans: El cubell i la pedra!!!!

Un joc de romans!!!!Avui us proposem un joc motor molt senzill de jugar-hi i amb molt poc material: el joc del cubell i la pedra!!!!!

Aquest és un joc que té el seu orígen o si més no en tenim constància de la seva existència en el periode romà en la versió del joc anomenat “les gerres o Seriae”, tal com queda explicat en el recull de jocs del Camp D’aprenentatge de la ciutat de Tarragona (Maig 2002).

Una altra versió d’aquest joc és l’anomenat “palma” i que en tenim constància al continent d’Amèrica, més concretament a Bolívia!!!!!.

El joc es si és molt senzill però alhora divertit on sobretot l’aspecte més important del joc és l’habilitat de posar la pedra o les anous dins el cubell i ser el primer en fer totes les distàncies marcades.

El joc del cubell i pedra consisteix en posar un cubell a terra i a una distància  d’un metre i de metre en metre fins a 4 metres fer una marca a terra. Cada jugador inicia la tirada des de el primer metre. Si en tres  intents posa la pedra al cubell (llençant) passa a la segona marca i així successivament fins a ser el primer en superar  la quarta marca. Si en tres intents no aconsegueixes posar la pedra, perds el torn i llença l’altre jugador. El jugador que li toca, sempre començarà des de la darrera distància no superada!!!!

Si voleu podeu  consultar la fitxa de joc següent: Fitxa del joc CUBELL I PEDRA

Apa doncs, a jugar com els romans i divertiu-vos molt grans i petits junts!!!!!

Deixa un comentari

Filed under jocs en família, jocs motors o jocs del pobre, jocs tradicionals, llibres

Un llibre i 10 jocs alhora!!! Els 10 millors jocs del món!

Portada del llibre

Fa uns dies ( vaja, uns mesos) em va caure a les mans (després d’una recomanació d’un bon amic, en Víctor) un llibre de jocs de taula diferent i únic en el seu format!!!!

El llibre s’anomena “Los 10 mejores juegos del mundo” de l’autor Angels Navarro i editat per Combel i té un cost de 16,90 euros i va resultar ser el guanyador del premi Visual de diseny de llibres el passat 5 d’abril de 2011.

Com a punts positius del llibre cal destacar-ne:

  1. El seu forma és molt original ja que el propi llibre facilita i incorpora els taulers i les fitxes de cada joc descrit per poder jugar-hi directament.
  2. Les explicacions dels jocs són senzilles, clares  i correctes i fins i tot hi ha un petit apartat de curiositats sobre el joc.
  3. També cal destacar un aspecte que el fa diferent ja que hi ha molts llibres de jocs que no proporcionen més informació d’un joc tradicional que el seu funcionament mentre que en aquest llibre hi podreu trobar una curta però correcta explicació de la historia del joc i del perquè del joc. És un aspecte que ens ajuda a entendre perquè es juga així i no d’una altra manera. El factor cultural i històric és molt important en el joc.

Com a punts negatius del llibre potser caldria anomenar:

  1. La selecció realitzada per l’autora. Personalment no és la tria que jo faria. Hi ha molts jocs que compleixen requisits d’adaptabilitat al format del llibre  per material i pel fet que són tradicionals i representatius d’un lloc (no necessàriament originaris) i no són descrits en el llibre. Entre aquests jocs crec que caldria incloure Puluc, Dames xineses, Alquerc, gossos i xacals, tancar la caixa  o 12 línies per exemple.
  2. Hi hauria d’haver una recomanació de com plastificar les fitxes perquè si no es fa es deterioren amb poques partides.

Tot seguit us passem fotografies dels jocs del llibre:

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Per acabar cal tenir en compte que els aspectes positius són molt superiors als negatius i és per això que us recomanem aquest llibre com un llibre imprescindible en totes les estanteries d’esplais, escoles i famílies ja que us permet passar molt bones estones alhora que coneixeu una miqueta més entorns culturals diferents al nostre.

Des d’aquesta nota felicito a l’autora per la seva idea i la convidem a realitzar una segona tria amb nous jocs!!!!!

 

 

Deixa un comentari

Filed under jocs de taula, jocs en família, llibres

Juguem amb els renecs???? Llamp de llamps!!!!!!!

Capità Haddock

De ben segur que si ens féssim una ullada veuríem que alguna vegada hem dit alguna paraula mal sonant altrament anomenat “paraulota”!!!!!!!!!

La proposta que us fem avui és doble. En primer lloc us proposem que mireu el vídeo de vilaweb TV ( cliqueu aquí) sobre el llibre que acaba de sortir al mercat anomenat Llamp de llamp de rellamp de contra-rellamp” de l’autor Joaquim Ventalló (traductor del còmic Tintin al català) del qual us adjuntem una petita presentació que hem trobat a la xarxa:

Durant tots els anys que va traduir Tintín, Joaquim Ventalló va anar elaborant el seu particular “Diccionari” de renecs, tant amb els insults que incloïa a Tintín com d’altres que l’atreien per algun motiu i anava recopilant. Més de 800 paraules i expressions. És precisament aquesta tria personal de Ventalló el fet que li dóna, literàriament, rellevància. Uns va utilitzar-los; altres, no. Tanmateix, tots són una autèntica troballa d’enginy, d’intel·ligència i d’humor.
Llamp de llamp de rellamp de contra-rellamp no és cap recopilació sistemàtica de les imprecacions proferides pels personatges de Tintín, i sobretot del capità Hadock, és molt més que això. És un monument lingüístic de primer ordre i un espectacular treball filològic.”

En segon lloc us fem una proposta pedagògica, un joc lingüístic  i una eina correctora del vocabulari de la gent de casa: intenteu canviar paraulotes per paraules del llibre “llamp de llamps”  que sonin molt millor i que fins i  tot resultin simpàtiques i d’aquesta manera podem mostrar als nostres infants una actitud correctora en el nostre i el seu vocabulari i fins i tot semblarà que ho fem jugant i divertint-nos!!!!!

Es per això que avui us proposo aquest  joc lingüístic i alhora extremadament divertit: un concurs de renecs!!!!!! Però aquest no és un concurs de renecs amb paraules habituals sinó que pretenem que deixeu anar la imaginació i sigueu originals!!!!

Podeu imitar el famós i cèlebre concurs Un,dos, tres, responda otra vez i a veure qui és el membre de la família més culte en matèria de renecs melòdics i gens malsonants!!!!!! S’hi valen apostes per fer-lo més interessant!!!!!

Vinga a llampegar de llamps i a divertir-se!!!!!

Deixa un comentari

Filed under articles, jocs en família, llibres, vídeos

Una joguina pels romàntics: El Cine NIC.

Projector Cine NIC

Avui us proposo una entrada al bloc ideal per romàntics (que millor que una nit d’estiu i una joguina cineasta per passar una bona nit), romàntics com Víctor Baroja (un gran amic de joc tals com Miqui, Biel i altres i d’aquells que la vida et regala i que marca per sempre més!!!) a qui dedico aquesta entrada i el mateix que el passat dimecres dia 6 de juliol ens va obsequiar am la màgia del Cine NIC en una fantàstica vetllada de contes i històries  com la illa del tresor, la ventafocs i el gat amb botes.

Una miqueta d’història de la joguina?

Segons l’escrit obtingut a través de la web cinenic.cat i el llibre “estimats Reis Mags” de Ròmul Brotons , “La historia del Cine NIC s’escriu ara ja fa  molts anys, aproximadament en els anys 30´s.

Abans de l’invent del Cine Nic, la il·lusió dels nens i les nenes de projectar imatges a casa ja era possible amb les llanternes màgiques d’ús domèstic o de joguina. Aquests aparells projectaven imatges pintades o impreses sobre una placa de vidre i, quan va aparèixer el cinema, es va incorporar una senzilla pel·lícula de 35 mm perforada (amb maneta i un mecanisme de tracció molt simple) per ser projectada amb aquest aparell.

Tot i així, la veritable joguina cinematogràfica, per difusió i popularitat, fou un nou aparell creat i produït a Catalunya per l’empresa Projector NIC, SA. És el popular Cine Nic, patentat a Barcelona el 25 d’abril de 1931 pels germans Nicolau Griñó (de les primeres 3 lletres del cognom familiar del barri del Poble Sec prové la marca NIC). L’empresa  provenia d’una altra empresa fundada pel pare  Tomàs Nicolau l’any 1896 i que es dedicava a la fabricació de paper pintat, paper de fumar, paper carbó i paper vegetal. Així , dos dels fills (Tomàs i Josep) aprofitarien  les qualitats del paper vegetal per produir senzilles pel·lícules basades en un sistema d’imatges alternades  que amb un projector adequat i una bombeta de 40 w podia fer meravelles entre la canalla. D’aquesta manera es va comercialitzar  el primer projector, del 1931 que era mut,mentre que  el 1934 ja se’n construeix un de sonor que combina la projecció d’imatges amb el so d’un petit gramòfon situat damunt l’aparell. El 1951, se’n llança un nou model, el Nic TV, que projecta les imatges sobre una pantalla que forma part del xassís de l’aparell. I el 1969, el Super Nic Electromàtic, que funcionava amb un motor elèctric.

L’èxit del Cine Nic fou rotund: es calcula que entre el 1931 i el 1974 se’n van produir milions a tot el món. El Cine Nic va suposar per a molts nens i nenes descobrir la màgia de fer cinema, i no només pel fet de poder projectar imatges en moviment, sinó també per la possibilitat de crear pel·lícules i històries a través del dibuix i la seva animació. I alguns d’aquests nens i nenes, de grans, van fer del cinema la seva professió…. Entre els personatges més coneguts podem recordar Miau, el gat negre que es va inspirar en el famós gat Fèlix, Tom (el cowboy), Manolín ( el ninot de neu) o contes clàssics com la illa del tresor, la ventafocs, Barba blava, la caputxeta vermella, el gat amb botes  i molts altres.

L’any 1974, l’empresa Projector Nic, SA tancà les seves portes. Anys més tard, el col·leccionista Tomàs Mallol va adquirir tots els elements que quedaven a la fàbrica: aparells, prototipus, patents, documents d’empresa, etc., que passaren a engruixir la seva col·lecció d’objectes cinematogràfics i precinematogràfics. El 1994, l’Ajuntament de Girona va comprar la Col·lecció Tomàs Mallol amb l’objectiu de crear el Museu del Cinema, que obrí les seves portes, a Girona, el 8 d’abril de 1998. Actualment, el Museu del Cinema-Col·lecció Tomàs Mallol conserva el que es pot considerar com el fons de Cine Nic més complet que existeix, una part del qual es pot veure a la seva exposició permanent.

En l’actualitat, la productora barcelonina Cromosoma ( que és la propietària dels drets industrials i comercials de la patent de Cine NIC) amb l’assessorament i l’impuls del Museu del cinema-Col·lecció Tomàs Mallol, presenta un nou model de projector NIC. Tot i que conserva íntegrament els principis de funcionament i el concepte inconfusible de l’aparell original, millora i actualitza el producte en tots els sentits.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Com funciona el Cine NIC?

Consisteix en un simple projector d’imatges que tenien un moviment de només dos temps. Les imatges estaven dibuixades horitzontalment sobre una banda de paper vegetal o translúcid en dues línies: la de dalt corresponia a una part del moviment i la de baix, a la segona part. Un obturador mòbil anava alternant la imatge superior i la inferior a la pantalla. Una maneta feia girar al mateix temps l’obturador i arrossegava horitzontalment i lentament la banda amb les imatges. Un sistema molt simple de projecció d’imatges animades que es va anar adaptant als nous avenços tecnològics del món del cinema i la imatge.

On podem trobar informació sobre Cine NIC?

Remenant per Internet he trobat dos llocs molt interessants amb molta informació sobre el Cine NIC. En primer lloc podeu consultar la web de Cine NIC a www.cinenic.cat on trobareu de tot sobre aquesta joguina I en segon lloc podeu consultar un bloc dedicat exclusivament al cine NIC I la seva difusió anomenat http://elcinenic.blogspot.com. En els dos llocs hi trobareu enllaços per un canal que Youtube té en exclusiva per Cine NIC i on podeu imitar una visió de pel·lícules amb aquest estil.

Us facilitem un documental molt complert sobre aquesta joguina localitzat al bloc anteriorment anomenat. Si el voleu veure cal que cliqueu el següent enllaç: documental cine nic


I com es veu?

Perquè us en feu una idea, us passem dos vídeos de presentacions de Cine NIC

El primer és la cinta de Ali Babà i els 40 lladres

El segon vídeo és la cinta de la rateta presumida

Finalment esperem que aquest article us hagi transportat als inicis del cinema i que tingueu curiositat per saber-ne més i qui sap si fer-vos amants d’aquest petit aparell així com ho van ser els 10 milions de compradors durant els 43 anys que va tenir de vida!!!!!

Bibliogràfia  sobre cine Nic

  1. Llibre Estimats Reis Mags (35 jocs i joguines per recordar) de Ròmul Brotons i editat per Alberti Editor.
  2. Llibre el Cine Nic, una joguina històrica del Poble-Sec de Jordi Artigas i Candela i editat per Ajuntament de Barcelona

Webgrafia sobre Cine Nic

http://www.cine-nic.com/cat/cine-nic.htm: web de Cine Nic.

http://elcinenic.blogspot.com: el bloc de Cine Nic

http://www.youtube.com/user/elcinenic?blend=23&ob=5: canal de Youtube sobre Cine Nic.

http://es.wikipedia.org/wiki/Cine_NIC: entrada Viquipèdia sobre Cine Nic.

Deixa un comentari

Filed under jocs tradicionals, llibres, vídeos